Avui dissabte sortim a fer un volt 4 amics, Esther, Joaquin, Francisco i Emilio.
A Montcada ens hem trobat amb una companya del club que anava en cotxe quan ens disposem a saludar, Emilio afluixa la marxa per aturar-se i Esther impacta amb ell per darrera, per sort ningú es va caure de la bici però Esther va ser qui es va emportar la pitjor part, ja que va rebre tot el cop a l'avantbraç dret. Després de l'ensurt i haver saludat a la nostra companya Asun, seguim la marxa fins al punt de trobada amb Francisco, l'encreuament del pont de Montcada i la carretera de La Roca on vam decidir el destí del nostre passeig, objectiu Olzinelles.
Mentre vam ser per la carretera de La Roca i l'autovia que ens porta a Sant Celoni tot va com la seda.
Arribem a Sant Celoni i allà ens desviem a la dreta direcció Olzinelles, voregem un polígon tot tranquil i veiem el desviament d'Olzinelles a l'esquerra que està sota l'autopista.
A Montcada ens hem trobat amb una companya del club que anava en cotxe quan ens disposem a saludar, Emilio afluixa la marxa per aturar-se i Esther impacta amb ell per darrera, per sort ningú es va caure de la bici però Esther va ser qui es va emportar la pitjor part, ja que va rebre tot el cop a l'avantbraç dret. Després de l'ensurt i haver saludat a la nostra companya Asun, seguim la marxa fins al punt de trobada amb Francisco, l'encreuament del pont de Montcada i la carretera de La Roca on vam decidir el destí del nostre passeig, objectiu Olzinelles.
Mentre vam ser per la carretera de La Roca i l'autovia que ens porta a Sant Celoni tot va com la seda.
Arribem a Sant Celoni i allà ens desviem a la dreta direcció Olzinelles, voregem un polígon tot tranquil i veiem el desviament d'Olzinelles a l'esquerra que està sota l'autopista.
Quan passem per sota de l'autopista i sortim a l'altra banda Francisco ens comenta que l'última vegada que va voler anar a Olzinelles se li va trencar la cadena. Prenem les primeres corbes i la maledicció ha tornar, Francisco punxa la roda del darrere, quina mala sort i en ple ascens.!!! Tenia un vidre clavat. Un cop arreglada, arrenquem i res més muntar a les bicicletes, ailà!!! la maledicció torna fer presència. Aquesta vegada és Emilio qui té la roda punxada, també un vidre. Una vegada arreglat la punxada ens posem en marxa cap a Olzinelles, però aquesta vegada la maledicció ens va respectar i vam poder arribar bé.
El poble són 3 cases comptades, així que vam anar a esmorzar a Sant Celoni.
La tornada la vam fer per Granollers i pels polígons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario